Ahir vam decidir desafiar la meteorologia –feia el mateix temps que avui i el mateix que farà demà– i vam sortir de casa per anar a la Pedee Craft Fair (la fira de l’artesania de Pedee). Pedee és un poblet al nord-oest de Corvallis, perdut enmig d’una vall poc humanitzada, i que amb prou feines surt al Google Maps, i no m’estranya gens perquè és realment petit, quatre cases desperdigades, sense cap comerç. Jo només hi he vist tres “establiments”: l’església, els bombers i el Pedee Women’s Club (el club de les dones de Pedee). Les membres d’aquest darrer són les encarregades d’organitzar cada any per aquestes dates la fira de l’artesania. Com que coneixen molt bé el territori saben que esperar un dia de bon temps és somiar truites i la fira té lloc al local social del club, convenientment decorat amb ganxets i patchworks, i al garatge del parc de bombers.
Què s’hi pot fer? És obligat menjar les sopes i els pastissets (pies) que fan les senyores del club i comprar els bombons artesanals fets a casa (de caramel, fudge, praliné, mantega de cacauet, menta...). Exquisits. També podeu trobar-hi, enmig de les jaquetes i els equips d’aire dels bombers, patchwork, ganxet, bijuteria... Tot, o gairebé tot, producte local.
És una fira molt particular, feta i pensada per a la gent de la zona. De fet, en fan ben poca propaganda més enllà del boca a boca, perquè seria molt fàcil que es desbordés: els locals són petits, hi ha poc aparcament i tampoc no donarien l’abast per atendre gaire més gent.
Comptat i debatut, podríem dir que visitar la fira de Pedee és una experiència singular. Estic convençut que la vida a Pedee no té res a veure amb la vida a Corvallis. Em sembla que no m’equivoco gaire si dic que Pedee és una mostra de l’Amèrica profunda.
 |
| El Club de dones de Pedee |
 |
| Els afores de Pedee. Dia típic de tardor. |
Entrades
