divendres, 10 de setembre del 2010

Recapitulem: estiu a Corvallis

Qüestions laborals (sobretot), turístiques i ciclistes m'han mantingut apartat del bloc més del que hauria volgut, i he pensat que m'havia de posar al dia com fos. L'única solució que se m'ha acudit és fer una entrada que servís de resum de tot l'estiu. Anem per feina, intentaré que no surti massa llarga.
Començaré per allà on ho vam deixar: el Loop Tour. Ara que ja han passat uns quants mesos em veig en  condicions d'afirmar que aquest serà un dels molts records que conservaré a la memòria per molt de temps. Per diversos motius: per l'experiència esportiva en si, més de 700km en set dies estirant un remolc amb tot el material (140kg tot plegat: la bici, el remolc, el material i jo); pel que em va suposar de descoberta, la part d'Idaho i Montana que vam travessar és molt més salvatge del que esperava en un país com aquest, i per l'experiència humana, compartir l'aventura amb una trentena de persones molt diverses i interessants.
Com aquell qui no vol la cosa, en un dels pocs moments de la volta que vaig tenir cobertura telefònica, vam decidir canviar de casa.  Val a dir que ja ho portàvem de cap de feia uns mesos i que ja havíem vist la casa abans de marxar. És una casa més gran que l'apartament on estàvem, amb una mica de jardinet...  Alguns dels que llegiu això ja hi heu estat, els altres haureu de venir o confiar en la meva bona voluntat per penjar alguna foto.
Sí, alguns catalans han aprofitat l'estiu per descobrir Oregon, i per venir-nos a veure i portar-nos productes de la terra. Dels que es poden passar per la duana, això és, ratafia i música. Sincerament, ens ho vam passar molt bé: cuinant, tastant cerveses i margarites, gaudint de la gastronomia local, assistint a esdeveniments locals (Da Vinci days), visitant les meravelles d'Oregon (Silver Falls, Crater Lake...), dormint en autèntics motels de carretera... No us en venen ganes? Doncs ja sabeu què us toca.
Parlant d'esdeveniments locals, m'agradaria destacar-ne dos dels que hem assistit aquest estiu: l'Oregon County Fair, i el Pow-wow de Chiloquin.
Estic convençut que no m'equivoco gaire si dic que l'Oregon County Fair és una festa de hippies. Però de hippies dels de veritat, dels de les flors i les drogues psicodèliques. Bé això darrer potser ho exagero, que l'organització no escatima esforços per deixar clar que és un acte sense drogues ni alcohol. Com tot, sembla que amb la quarantena d'anys d'edat que té, ha perdut una mica d'essència, però us asseguro que no és un producte esbravat.
El cas és que la petita població de Veneta, una quarantena de quilòmetres al sud de Corvallis, queda envaïda pels milers de persones que durant els tres dies que dura la fira s'hi instal·len per viure-la intensament. Nosaltres, només hi vam estar el dissabte. He de dir que al principi ens va recar una mica pagar els $25 que val l'entrada, però com que uns amics catalans que hi havien anat l'any passat ens ho havien recomanat, ens vam gratar la butxaca. Sort que ho vam fer. Se’m fa difícil descriure de què va per tal que us en feu una idea. Començaré per una descripció física a veure si m’animo: tot l’esdeveniment té lloc en un bosquet, i totes les paradetes de menjar, artesania i els escenaris són fets de fusta. Res de tendals de plàstic. De manera que l’ambient és molt aconseguit, però el que ho fa especial i diferent és la gent que hi assisteix. A part d’alguns badocs despistats com nosaltres la gent va disfressada, generalment amb coses relacionades amb el món de les fades, els follets... I les disfresses són molt elaborades, o molt poc. Bé, més que poc elaborades, poc visibles... amb poca roba, vaja. Com amb els paisatges, les fotos no li fan justícia. S'ha de veure i s'ha de viure.
Ben mirat, del Pow-wow en parlaré a la pròxima entrada. Ben aviat, ho prometo.

Una del Loop Tour, triada a l'atzar.
Una paradeta de l'OCF, originals ho són.
Concert a l'escenari princial.
Un concert a l'OCF.