Per nadal, cada ovella al seu corral

La meva intenció era fer una segona entrada sobre la nostra estada a San Francisco per explicar més coses sobre aquesta gran ciutat (gran no pas pel tamany): els desnivells i les vistes des de Lombart St. i la Coit Tower (per deixar-ho clar, el nom li ve del cognom de la senyora que la va esponsoritzar); el Golden Gate Park; la visita al consulat espanyol (on tres de les quatre persones que em van atendre eren catalanes); la gastronomia local; les impressions de l'illa d'Alcatraz; la tornada seguint l'autopista 101 (plena d'elks i de redwoods)... Però no va poder ser perquè ens havíem ficat al cap que marxàvem el 22 a la nit i resulta que era al matí. Quan ens vam adonar que només teníem un dia a Corvallis per fer diverses coses i per preparar el viatge, fer una entrada al bloc va caure tan avall en la llista de prioritats que fins ara no m'hi he posat. I San Francisco queda lluny.
El que tenim a prop aquests dies és la famíla i els amics. Després de tots els comiats inesperats i forçats que hem patit aquests darrers mesos, retrobar-los a tots plegats esta sent especialment agradable. És cert que ara marxar a l'estranger és més fàcil gràces a l'skype i al feisbuc, però no és el mateix que ser aquí.
El pensament, de tant en tant, se'n va cap a Corvallis, sobretot quan al carrer dos conductors s'escridassen, o un peató espera davant d'un pas de cebra per poder creuar. Però torna de seguida amb l'olor d'un bon rostit.