Establiments de Corvallis II: The Beanery

Aquesta ciutat petita és plena de racons amb personalitat. Sí, ja ho sé, aquesta primera frase és un tòpic paradigmàtic, però després d'uns mesos aquí no us ho semblaria tant. Pel que hem vist fins ara a la costa oest els pobles grans i les ciutats petites (per fer-nos-en una idea entre 25.000 i 100.000 habitants) estan tots tallats amb el mateix patró: un centre, el downtown, on hi ha una mica de vida i petits comerços; les casetes escampades al voltant, i les grans superfícies més enfora (sempre les mateixes cadenes). Urbanísticament ja ho havia dit en alguna altra entrada: tots els carrers de nord a sud o de est a oest; els primers numerats correlativament, i els segons, normalment, amb els noms dels presidents del país.
Doncs això, no és fàcil trobar llocs de propietat local, que no siguin una franquícia, vaja. Un d'aquests llocs és la Beanery, una cafeteria de veritat. De fet, n'hi ha almenys tres a Corvallis (quatre si compteu la de la biblioteca de la universitat): una al centre, una altra al campus i la darrera, al costat de casa. Ara mateix sóc a la del centre, la més gran, però per això la menys acollidora ni la menys emblemàtica.
Hi ha una clientel·la força fixa i fidel, variada també. Des d'estudiants i professors fins a famílies senceres, passant per hipis de cinquanta anys o més, que a diferència dels nostres no s'han aburgesat. Molts d'ells amb l'ordinador portàtil, perquè tenen wifi gratuït, sense codis ni punyetes, gratuït de veritat. Molt sovint, als vespres, hi ha música en directe. De qualitat variable. Pot ser un grup de debó o uns coneguts del propietari que fan un assaig amb públic.
Per cert, Beanery ve de bean, que en aquest cas no vol dir mongeta (que ha estat la primera cosa que m'ha passat pel cap pensant en l'entranyable Mr. Bean), sinó gra, de cafè, s'entén.
Com a tot arreu, si vols prendre un cafè com el que nosaltres estem acostumats a prendre, has de demanar un expresso i aclarir que el vols curt. Et miren estranyats –ara ja no perquè ja ens coneixen–, però el fan prou bé. Amb el que no hi ha res a fer és amb el cafè amb llet, el que més s'hi assembla és el que ells anomenen latte: una gran tassa de llet amb un rajolinet de cafè aigualit. Això sí, exquisits pastissets, magdalenes de tot tipus, saboroses “pies” de fruites variades... Em vénen ganes d'aixecar-me i demanar alguna cosa, em sembla que ho faré i ens quedarem una estona més, acaben d'arribar dos paios traginant un amplificador i un parell de guitarres. Fan cara de saber el que es fan, això promet.
[Les fotos són de la Beanery del centre, el carrer amb els arbres florits és una mostra de la primavera a la ciutat verda.]