MBVC-Loop Tour: pròleg

Torna a tocar bicicletes, i així serà per uns quants dies perquè ara mateix sóc a Harrison, Idaho i hem acabat la primera etapa del Mid-Valley Bicycle Club Loop Tour, una volta que el club organitza cada any. En aquesta ocasió la volta ha començat a Coeur d'Alene, Idaho i passarem cap a Montana també. El començament no podia ser més espectacular, unes quantes milles després de Cour d'Alene hem agafat un carrilet que van construir a sobre d'una antiga via de tren. Us sona d'alguna cosa? El paisatge fa caure de cul. Bé, de cul no cauré perquè per poder portar tots els trapaus uns companys del club m'han deixat un carro i us asseguro que fa contrapès.

Com que tinc la intenció d'escriure més entrades ja aniré explicant més detalls del Loop Tour, però per al pròleg em reservava una cosa diferent. Un professor de literatura medieval de la UdG, culé fins la mèdul·la, em va parlar per correu electrònic d'Ernest Haycox. Segurament, si Haycox és conegut per alguna cosa entre el gran públic és per ser l'autor de “Stage to Lordsburg”, un relat breu que va inspirar John Ford a Stagecoach (1939), traduïda al castellà com a La diligencia. A l'hora de triar lectura per als moments lliures que tindré al llarg d' aquesta setmana un servidor no es va poder resistir a la crida del matrimoni literatura i paisatge. És per això, i pel poc pes de l'edició de butxaca, que em vaig decidir per Bugles in the afternoon, de l'amic Haycox; una novel·la que té per pretext la batalla de Little Big Horn, on va morir l'imprudent general Custer. Batalla que va tenir lloc relativament d'on passarem amb aquesta volta.

 

Primer aniversari

A l'entrada anterior vau poder veure un carrer ple de cirerers bords florits, doncs això només era una part de la florida que estem vivint des que a finals de març els lliris grocs van inundar tots els carrers, parcs i jardins de la ciutat. Després han anat venint les tulipes, les glicines, els rododèndrons i molts altres que desconec. El cas és que des de fa més de dos mesos estem constantment envoltats de flors. Sincerament, s'agraeix, ja que aquest any el bon temps es resisteix a aparèixer, almenys tenim tots aquests colors florals que contrasten amb la grisor del cel.
Com a mostra del temps de flors corvallenc us deixo un parell de fotos del “front yard” (jardinet frontal) del nostre apartament que encara no havíeu vist: un rododèndron; uns pensaments que va plantar el meu pare i que han sobreviscut heroicament tot l'hivern, i un arbre que posa les fulles noves de color groc i poc a poc es van tornant verdes.

Per cert, m’he embolicat parlant de flors i m’he oblidat que he posat aquest títol per recordar que ara fa un any que vam desembarcar a Corvallis. Felicitats a tots!