Crater Lake Rim Tour

Sí, ja ho sé, són dues de seguides sobre bicicletes. Què hi farem, és el que toca, després d'aquesta deixaré descansar una mica el tema, ho prometo.
Els dies 28, 29 i 30 d'agost va tenir lloc la trenta-dosena volta al Crater Lake (CL a partir d'ara) impecablement organitzada pel Mid-Valley Bicycle Club de Corvallis. Nosaltres ja havíem estat a CL fa dos anys, ara però teníem l'oportunitat d'anar-hi amb altre gent –molt bona gent--, acampar al costat mateix del Diamond Lake, i un servidor de pujar i fer la volta al CL en bicicleta.
Vam sortir de Corvallis plovent, però al cap de tres hores de cotxe i unes quantes milles més al sud ja feia més bon temps. Crec que vam ser els últims d'arribar, quan tothom sopava, nosaltres muntàvem el toldo que ens havia cedit el quefe de l'Alba; quan se n'anaven a dormir, nosaltres sopàvem... no ens acostumarem mai als seus horaris. Abans del nostre sopar vam fer una sessió de brífing, amb presentació de tots els participants i de tota l'organització, on ens van aconsellar sobre l'hora de sortir, els punts de SAG (Support and Gear, o sigui, la teca), les precaucions que havíem de tenir... Tot molt rigorós però amable alhora.
L'endemà vam arrencar amb una temperatura molt freda, abrigats fins a les orelles. No us entretindré amb detalls tècnics de la pujada i de l'itinerari, però només perquè us en feu una idea: al final el meu comptamilles nou (gràcies Alba pel regal d'aniversari) marcava 65m (poc més de 100km), havíem sortit de la cota 1.580m i el punt més alt era 2.300m. Esportivament és una volta molt interessant: pels desnivells, la distància, el vent, els diferents tipus d'asfalt... però m'atreviria a dir que el vessant esportiu d'aquesta activitat és el menys rellevant o, més ben dit, només és un aspecte més d'aquesta extraordinària experiència.
Podeu fer un cop d'ull a les nostres fotografies, o als milers de fotografies de CL que corren per internet per fer-vos una remota idea del que vam veure. Altra vegada les fotografies no capturen la grandesa i la immensitat de l'espai. El perímetre del llac és d'unes 35 milles, res a veure amb el que estàvem acostumats, la profunditat (crec recordar) arriba als 800m, i això fa que el blau de l'aigua sigui intensíssim. A més el temps va ser esplèndid. La intensitat de l'esforç després de les 13m d'ascensió a la carretera que voreja el llac va baixar considerablement, perquè no podíem evitar d'aturar-nos a tots i cadascun dels miradors sobre el llac. El llac sempre era el mateix, però cada parada era diferent: una altra perspectiva, més o menys arbres, un penya-segat o un altre, l'angle de visió més o menys obert. A més, a aquesta alçada i pedalant els pulmons s'eixamplen i s'emplenaven d'aire pur i fresc. Tot plegat un conjunt de sensacions extraordinàries a les quals s'ha d'afegir una companyia humana que va ajudar a millorar encara més l'experiència: d'una banda l'Alba, el meu cotxe d'assistència particular que combinava la redacció de la tesi amb l'assistència en carretera, i per l'altra els agradables companys i l'organització impecable del MVBC. M'hauria agradat que els que compartiu amb mi aquesta passió pel pedal i per la muntanya hi haguéssiu estat... bé, i els que no també. A tots plegats us agradaria, ja ho sabeu.
Aquest any no hauré pogut fer la volta dels refugis del CEE, però aquesta volta ha estat un bon succedani. Com deia aquell: ni millor ni pitjor, diferent.
PD: El diumenge, la nostra meravellosa furgoneta ens va donar un ensurt que al final va quedar en no res. A l'hora de marxar va començar a vessar gasolina per la part del dipòsit, amb la intercessió i ajuda d'un parell de companys vam trucar a la AAA (una mena de RACC del qual ens hem fet socis) i ens van portar fins al mecànic més proper que per 60$ ens va solucionar el problema. Per sort no era el dipòsit foradat, sinó una vàlvula que perdia. Ja ens vèiem anant a buscar els meus pares a Portland l'endemà amb un cotxe de lloguer i fent un crèdit per pagar la reparació.
Apa, les fotos. Molt de llac, sí, però se’m van acabar les piles (les de la màquina) a mitja volta, hauré de completar el meu àlbum pidolant fotos als companys.