diumenge, 20 de setembre del 2009

Som uns bons amfitrions... modèstia a part.

Doncs sí, aquesta primera quinzena d'agost hem tingut la primera visita catalana –els meus pares-- i em sembla que han marxat prou contents del tracte i d'Oregon. Diuen que volen tornar. Així doncs, si algun dels que llegiu això us hi esteu pensant, ja ho sabeu!
Val a dir que l'aventura no va començar gaire bé. Em vaig aixecar el dia que arribaven al matí i se'm va acudir de mirar per internet si el seu vol arribava segons l'horari previst. Perfecte: el vol BCN-Atlanta estava a punt d'aterrar, puntual. I el vol Atlanta-Portland (ME), també estava correcte... un moment, Portland (ME)? Merda! Això és Portland a l'estat de Maine, a la costa est, a més de 4.000Km de distància de Portland, Oregon! Es veu que alguna ment brillant de l'agència o de la central de reserves s'havia confós de ciutat, fos qui fos qui va cometre l'error és un perfecte inútil perquè qualsevol que sàpiga una mica de geografia dels EUA sap com els agrada de repetir noms. En qualsevol cas, després d'unes quantes trucades a Delta Airlines d'Atlanta, vam aconseguir que els localitzessin a través de la megafonia de l'aeroport, que els canviessin els bitllets i que els enviessin cap a Oregon. OREGON, recordeu-ho si us decidiu a venir. Val a dir que Delta es va portar excel·lentment tant amb els meus pares com amb nosaltres: sempre van ser amabilíssims, comprensius, atents i eficients. Van canviar els bitllets sense cap recàrrec i encara ens van demanar excuses per no haver estat a temps a canviar les maletes d'avio i per enviar-les, elles sí, cap a Maine. Això sí, en menys de 24h ens les portaven a casa a Corvallis. Al final, tothom a casa sa i estalvi, una bona anècdota.
L'Skype i el correu-e són unes eines que ens han facilitat enormement el procés d'adaptació: ens hem vist i hem parlat amb molta gent regularment, i sembla que no, et sents més a prop de casa. Però malgrat tot, no hi ha res com passar uns dies junts. Hem fet vida domèstica, hem fet petites excursions pels voltants, hem passejat per Corvallis, hem anat quatre dies de viatge per la costa d'Oregon, els hem enviat a Crater Lake. Ells han fet de jardiners, de cuiners, de decoradors i ens han emplenat la nevera de coses bones. Però no us preocupeu, no cal tot això per tenir una habitació uns dies al 1695 NW Division #3 de Corvallis, OR.
Us deixo un parell de fotos de la costa oest d'Oregon entre Florence i Astoria per fer-vos dentetes. Per cert, hi ha set ciutats diferents als EUA que es diuen Florence.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada