Oregon Coast, una altra vegada

Em sembla que a hores d’ara podem dir que coneixem prou bé la costa d’Oregon, des de Bandon fins a Astoria (nota per als friquis de la nostra quinta: els Goonies es va rodar a Astoria i Cannon Beach, aquí a tocar). Al llarg d’aquest any i mig, entre excursions de cap de setmana i passejades amb els que ens heu vingut a visitar hem recorregut força a consciència. I això vol dir que ho hem fet durant estacions diferents i amb meteorologia diversa.
La veritat és que és impressionant, per a mi, acostumat a la tebior i la calma del Mediterrani, el Pacífic sempre em deixa amb la boca oberta. Per començar, de pacífic, res; sempre l’he vist emprenyat, o com a mínim neguitós. Potser algú més marítim que jo l’anomenaria actiu o juganer. Després, hem hagut de reformular allò d’“anar a la platja”, perquè mira que amb totes les vegades que hi hem anat ni ens hem banyat ni hem pres el sol. La temperatura sempre és baixa, faci el temps que faci; la de l’aigua, encara més. Això quan no plou, o hi ha tempesta, o la marea ho complica.
En aquesta darrera ocasió l’hem revisitat amb dos viatgers empedreïts, la Núria i l’Albert, que em sembla que tot i que estan avesats a veure meravelles se’n van anar prou satisfets de l’experiència turística. Per a mi la novetat ha estat  que vam veure dos sortidors de balena, força lluny, però era inconfusible. Ara fa poc més d’una setmana de la visita i la veritat és que els trobem a faltar, i no només pels plats deliciosos que ens van cuinar (arròs d’espàrrecs i bolets, salmó cruixent amb pesto i verdures confitades, coulant de xocolata...).
Si us n’he fet venir ganes, no us preocupeu, serà un plaer tornar a visitar la costa.

Vista des de Cape Foulweather

Platja de Pacific City

Posta de sol a Newport

A sota el far de Heceta Head

Bald Eagle a Cape Lookout