dimarts, 28 de juliol del 2009

Establiments de Corvallis: Pròleg

Ara que ja fa unes quantes setmanes que estem instal·lats a Corvallis, podem dir que ens hem integrat amb èxit a la vida de la ciutat. La veritat és que ha estat fàcil, més o menys ja la coneixíem i sabíem que és una ciutat agradable i acollidora. Després de dos anys de la primera visita continua igual.
L'altre dia dèiem amb l'Alba que ja ens hi movem còmodament, quan anem en cotxe o en bici d'un lloc a l'altre ho fem sense estar gaire pendents de per on passarem, quin carrer agafar... no necessitem el mapa. De fet no té gaire mèrit perquè com moltes ciutats de l'oest (i em sembla que també de l'est) l'estrucutra urbanística és simple i lògica: els carrers que van de nord a sud tenen un número començant per l'1 a tocar del Willamette i anar pujant mentre vas cap a l'oest; els carrers que van d'est a oest (per tant perpendicualrs als numerats) tenen els noms dels presidents dels EUA; després hi ha algunes avingudes que van per lliure i que tenen altres noms aleatoris. Tot plegat fa que et situïs de seguida.
Quan he començat aquesta entrada la meva idea era introduir, sense allargar-me gaire, una sèrie d'entrades breus sobre establiments particulars de la ciutat. De moment això de la brevetat ho porto malament, intentaré millorar. He cregut que valia la pena perquè us asseguro que n'hi ha uns quants, i per als que no pugueu venir a veure'ns almenys us en podreu fer una idea.
No podia començar la sèrie sense haver-vos mostrat una mica Corvallis en conjunt. A continuació penjo quatre fotos dels llocs més representatius. Com que sortiran amb l'ordre que voldrà l'aplicació de pujar fotos us les comento breument, ara sí:
- L'edifici blanc amb la bandera onejant al capdamunt és el Benton County Courthouse (els jutjats del comptat de Benton), construït el 1888, un dels edificis més antics de la ciutat.
- L'esquirol gris és un habitant corrent als carrers de Corvallis. Són molt sociables.
- El riu és el Willamette River, l'ànima de la vall, aquí el consideren un riu mitjanet tirant a petit.
- El carrer que té arbres per sostre és el tram de Monroe st. A tocar del campus de l'OSU, en diuen el districte històric.
- Les dues que queden són del parc que hi ha a tocar del riu.






2 comentaris:

  1. Amb el meu gran sentit de la orientació només amb les explicacions ja m'he perdut... hahaha. No em vull ni imaginar què passarà pel CAMINO...
    Una abraçada ben forta!

    ResponElimina
  2. Ei!! això de les fotos de Corvalis ha set molt guai!! tens tota la raó així els que no poguem venir,... ens en fem una idea!! Quina gràcia l'esquirol!! En fin esperem que hi hagi també una botiga d'espelmes per poder comprar el numero 36!!! jajaja MoLtEs FeLiCiTaTs!!!!!
    Encara que estiguis lluny pensarem molt en tu i esperem que disfrutis del teu dia ple de sorpreses i alegria!!
    Molts de petons i una forta estirada d'orelles
    **NurialberT**

    ResponElimina