dimecres, 17 de juny del 2009

Home, sweet home...

1695 NW Division #3
Corvallis, OR 97330

Avui fa quinze dies que ens vam instal•lar en aquest petit apartament situat al NE de Corvallis (us deixo l’adreça per si ens voleu visitar o enviar-nos algun pernil). És un barri tranquil, tot i que alguns corvalians ens han dit que és dels més “sorollosos” a causa de l’alta concentració d’hispanos. La veritat, pel que hem vist fins ara, exageren.
També fa quinze dies que vam estrenar un cotxe de segona mà, un Dodge Caravan: gros, gasolina... típicament americà. Ja que hi som... No us penseu que ens hem desdinerat, aquí el mercat de segona mà funciona de debò i es poden trobar coses molt interessants a preus raonables.
Al llarg d’aquests quinze dies hem voltat Corvallis amunt i avall buscant “garage sales” per anar moblant l’apartament (de fet, ens n’hem fet un tip). Això de les vendes de garatge és un molt bon invent: durant els caps de setmana, la gent que es trasllada, o simplement els qui tenen coses de casa per vendre, obren la porta del garatge i ho exposen als seus conciutadans. Com que el que ven realment vol vendre per treure’s el material de sobre, i el que compra, vol comprar, les operacions són fàcils i pots moblar un apartament per pocs $.
Aquest dissabte passat vam viure un altre episodi típicament americà que gairebé tots hem vist a les pel•lícules: una cerimònia de graduació. Doncs sí, ens vam acostar a l’estadi de futbol americà de l’Oregon State University (capacitat total 46.000 espectadors) que tenia tota una grada plena de familiars i amics dels graduats, i la gespa ocupada per dues carpes grans (una per a la banda i l’altra per a les autoritats) i una platea de cadires on seien els alumnes, tots entogats i polidets. La cerimònia durava més de quatre hores i no vam aguantar fins al final, per tant ens vam perdre el llançament de barrets a l’aire. Val a dir que s’ho agafen molt seriosament això de graduar-se.
Com que l'Alba es resisteix a escriure res per aquí (de fet té altra feina) us diré que treballa molt. Tenint en compte que entre una cosa i l'altra no va acabar la tesi abans de marxar, ho està fent ara i, a més, ja han començat a esmolar les eines per posar en marxa el projecte que ens ha portat aquí. Per si això no fos poc aquesta setmana passada va participar en una mena de congrés aquí mateix a Corvallis (això que fan els de ciències de presentar pòsters), i la seva agenda es va emplenant de compromisos laborals diversos. Molta feina, però està encantadíssima.

7 comentaris:

  1. Gràcies a Déu! Et trobàvem a faltar, avui ho comentàvem amb en Borja. Ara vaig a llegir-te.
    Molts petons!

    ResponElimina
  2. Fantàstic, bona crònica! Veig que els USA captiva, eh? hehehe!

    ResponElimina
  3. vaig provar d'enviarte una ampolla de ratafia pero no passa per la conexio maleits antivirus.

    ResponElimina
  4. bones cosinets!!! sabem que fins ara us va tot molt bé, tenim notícies fresques quasi cada dia d'un parell d'ocellets encantadors... fins i tot abans que ho escriguis al bloc!! un petó molt gros a tots dos.

    ResponElimina
  5. jajaja com aneu malparits???

    Veig que tot va bé pels EUA, records meus i records de l'Eva també ;-D

    anirem seguint el vostre blog!

    ResponElimina
  6. Hola David!!!
    Estem preparant un altre Sant Joan!!!
    Us trobarem a faltar, però agafarem una palangana a la vostra salut per fer-nos passar les penes.
    Avui he parlat amb l'Alba, a veure quan us enganxo a tots dos!
    Una forta abraçada i fins aviat!
    Per cert, ja saps qui sóc?

    ResponElimina