Spokane RiverHawks vs. Corvallis Knights

Tard o d’hora havia de passar: aquesta tarda hem assistit al nostre primer partit de baseball. Ha estat un partit de la West Coast League on juga l’equip local. Per sort l’hem vist en companyia del quefe de l’Alba i el seu fill que ens han anat explicant les regles i han fet que un joc que per a nosaltres fins ara només consistia en clavar cops de pal a una pilota a veure qui la tirava més lluny, es convertís en un esport emocionant i complex. De fet, després del partit d’avui (ha durat un parell d’hores llargues), m’atreveixo a dir que és un joc amb poca intensitat perquè els relleus entre batejadors i els canvis de posició dels equips ho alenteixen tot, però la gràcia està en l’estratègia: quins batejadors entren primer, què fan quan tenen un jugador a la primera base i un altre a la tercera, com frenen els batejadors contraris, si els equips adopten una estratègia defensiva o ofensiva, els intents de guanyar bases amb picardia... És cert que al final s’ha fet una mica carregós perquè els errors de l’equip visitant han posat un 1 a 9 al marcador que han deixat el partit gairebé sentenciat quan encara faltava mig partit (val a dir que aquí el temps no compta, el que marca la durada dels partits són els 9 “innings”: torns que consten d’una tanda de batejades per a cada equip).
Ah, me n’obidava, al començament, tots drets per escoltar una noia que ha cantat l’himne nacional. Ha estat bé per anar-nos preparant per dissabte que ve: 4 de juliol, Indepence Day...
Són folls aquests ianquis.