Benvinguts a Corvallis, Oregon

Ara mateix fa just una setmana que vam arribar a Corvallis. No m'ho sembla, ha passat volant.
Només d'arribar a Portland ja ens vam adonar –de fet ja ho sabíem– que això no tenia res a veure amb NYC: tot plegat és més petit, menys sofisticat, més verd. La natura supera l'urbanisme, per molt.
A part del canvi que ja esperàvem –i fins i tot desitjàvem– vam tenir un xoc: dilluns passat era el Memorial Day, el dia que els americans dediquen a retre homenatge als soldats caiguts per la pàtria. En aquest dia els cementiris s'omplen de gent, flors i banderes americanes, i es fan desfilades, fires i concerts. Els carrers s'omplen de militars de servei i veterans que llueixen els uniformes de gala o de campanya de la gran varietat de cossos de l'exèrcit. Llàstima de no tenir la foto de la cara que vam fer quan ens vam creuar amb un noi en una cadira de rodes que va saludar militarment un oficial de la marina. Segur que us podeu imaginar les sensacions que tot plegat ens va provocar, però us asseguro que ells s'ho agafen seriosament i amb molta devoció. Arribem a la conclusió que és perquè la percepció que tenen la majoria d'americans del seu exèrcit és positiva: sempre ha estat una eina per protegir el país (i per fer-se valdre... deixem-ho així).
A Corvallis ens esperava la primera alegria: un grup de gent d'entre 50-60 anys (podríem dir que d'estètica hipi) que també enarboraven banderes i pancartes. Però a les pancartes hi vam llegir coses com: “Support our troops: stop the war” (Doneu suport a les nostres tropes, atureu la guerra), “Bring our sons, brothers and fathers home” (Envieu a casa els nostres fills, germans i pares). Anem bé.
Com deia ha passat una setmana des que vam arribar a Corvallis. I ben pensat hem invertit la setmana anant amunt i avall, sobretot mirant apartaments, cotxes de segona mà, bicicletes. Però sembla que ha estat productiu: ja tenim dues bicicletes de batalla per córrer per Corvallis, demà anem a buscar un cotxe i a recollir les claus d'un apartament. També hem entrat en contacte amb els indígenes i els costums locals: hem anat a una barbacoa, ens les hem hagut amb el venedor de cotxes de segona mà americà prototípic de les pel·lícules, hem pagat 0,40€ per un litre de gasolina, ens hem acostumat a deixar un 15% de propina als restaurants...
Ah sí, per sort tot està més o menys al mateix lloc on ho vam deixar fa gairebé dos anys.